La Huida

La Huida _ Victor Carrey

Curmetratge

Aquest curmetratge de Victor Carrey el vaig veure ja fa temps i em va semblar molt xulo. La música que utilitza, la fotografia, el lloc, etc... I per això he volgut compartir-lo al meu blog.  

Sinòpsis · Un xiclet. Una corretja per gossos. Una taca a la paret amb la forma d’Austràlia. Un semàfor torçat... cada un d’aquests elements per separat té la seva pròpia història, tot i que la unió de tots ells pot generar una nova trama.

Equip tècnic · Guió & Direcció: Victor Carrey, Producció: Laia Coll, Fotografia: Bet Rourich, Art: Anna Pujol, So: Marta Cunill, Muntatge: Israel L. Escudero & Martí Roca

El Positivat en revelat analògic_Activitat_7

Positivat en revelat analògic

Com es fa el positivat d'una imatge?

Per a positivar la imatge en el procés de revelatge analògic es necessita:
- Revelador
- Bany d'atur
- Fixador
- Humectant
- Full de contactes 18 x 24= 36 fotos= 1 rodet
- Pinces per a cada líquid
- Ampliadora
- Cubells per posar els líquids

Quan ja tens tot el material necessari es comença el procés. Observació: Aquests primers passos es poden fer amb llum actínica.

1. En el capçal es posa el negatiu i s'enquadra
2. Es posa el paper a dintre de la marginadora i s'enfoca fent servir la lupa d'enfoc fins que estigui totalment enfocat. Tot això es fa amb el diafragma obert.
3. Després es tanca una mica el diafragma per començar a fer les fotos.

(LLUM INACTÍNICA!)

4. Es fa una escala de grisos, es programa el temporitzador i s'exposa cada vegada 1 segon.
5. Es revela i es mira quin gris t'agrada més.
6. És contra l'exposició que hi has de posar a la fotografia.
7. Finalment es fa la foto i es revela. Es posa al revelador durant dos minuts, després, al bany d'atur uns 7 minuts, quan va passant el temps es posa al fixador i finalment es renta la fotografia a l'aigua i es deix assecar. Observació: és important que les pinces per passar d'un líquid a un altre no siguin les mateixes, ja que els líquids no s'han de barrejar.

Imatge del positiu acabat

 

Imatge retocada digitalment

 

Tira animada del Zootrop_Activitat 6

Zootrop

Que és un Zootrop?

El zootrop va ser un invent antecessor del cinema creat l’any 1834 per William George Horner, però no va arribar al mercat fins el 1867. També va ser una de les joguines més populars d’aquella època. Consisteix en una mena de timbal amb molts forats al seu voltant i una tira d’imatges a la paret interna. A través d’aquests forats, si mires a l’interior de l’aparell mentre el gires, es pot observar moviment a les imatges gràcies a un efecte òptic. Normalment, aquestes imatges eren dibuixos simples que recreaven moviments bàsics.

Video del Zootrop

Aquí deixo el link per poder veure el meu video.
https://www.youtube.com/watch?v=fPFZ4LddUhg&feature=youtu.be

Fotograma_Activitat 5

Els fotogrames

Que és un fotograma?

Un fotograma és una imatge fotogràfica feta sense càmera i que s'ha obtingut posant objectes directament sobre una superfície d'un material fotosensible, com ara el paper fotogràfic, i exposant-lo a la llum. El resultat és la imatge d'una ombra negativa de tons variats, segons la transparència dels objectes emprats. Les parts opaques no deixen passar la llum, i les translúcides impedeixen que part de la llum afecti el paper.
Des del segle XlX aquest procediment fou conegut amb noms diversos: dibuixos fotogènics, fotografies d'ombres, gravats naturals, "schadografies" i "rayogrames". L'artista i fotògraf Lázló Moholy-Nagy va establir el terme genèric de fotogrames.

Procediment

Com tots els processos fotogràfics, els fotogrames necessiten llum. La font de llum més utilitzada amb aquest propòsit és l’ampliadora que es va servir en el revelatge convencional, però es pot fer servir qualsevol font de llum. En la configuració del laboratori fotogràfic tradicional, el paper es manté al seu lloc amb un marc de positivat. Els objectes que s'han d'emprar per fer la imatge es col·loquen al damunt del paper. Quan ja s'ha trobat la composició adequada, es fa servir l'ampliadora per a exposar el paper. Finalment, es processa el paper, de la forma habitual, amb els productes químics de revelat (revelador, bany d'atur i fixador), es renta i s'asseca.

Imatges sense manipular

Imatges manipulades amb Photoshop

Reportatge del cementiri de Sitges_Activitat 4

Aquest reportatge és un recull d'algunes de les fotografies que vaig fer al cementiri de Sitges. He volgut captar detalls o enquadraments del lloc, amb respecte a les famílies que tenen familiars en aquest cementiri. Les imatges intenten combinar els elements del cementiri, com creus o tombes, amb altres de més quotidians com els arbres o les tanques.

Curtmetratge de Sitges_Activitat 3

Sitges Film Festival _ Curve

Curve _ Tim Egan _ Austràlia _2016

Introducció · Aquest curtmetratge va d'una noia que es desperta i s’adona que es troba sobre una suau superfície corba, damunt d’un abisme. I amb poc més que la rugositat de les seves mans, ha d’escalar la corba, mentre, sota, uns sons estranys emanen de la foscor. 

Fitxa tècnica i artística del curtmetratge · Director_Tim Egan, Producció_Ahren Morris, Guió_Tim Egan, Amb_Laura Jane Turner, Genere_Curt/ horror/ suspens, Llengua_Sense diàleg, Durada_11min.

Comentari · El director ha utilitzat una imatge molt cuidada amb una sola gamma de colors freds i grisos que donen una sensació d'angoixa i d'incertesa. L'espai que ens mostra no se sap molt bé el que és, ja que no hi ha plans verticals ni horitzontals, ni referències que ens l'expliquin. Està gravat amb seqüències curtes però que semblen llargues. No té cap tipus de diàleg, ni de música, han jugat només amb els sons del patiment que sent l'actriu, el so de l'aigua, i sorolls extranys que surten de la foscor.

Valoració personal · Personalment aquest curtmetratge és el que més m'ha agradat, no per la història, sinó per l'atmosfera que crea, que és un lloc molt angoixant però alhora és un espai auster i es pot veure perfectament que no és necessari l'ús de molts efectes especials per crear por o angoixa.

Càmera obscura_Activitat 2

Càmera Obscura

La cambra fosca o càmera obscura és un instrument òptic capaç d'obtenir la projecció plana d'una imatge sobre part de la seva superfície interior. Per construir-ne una s'han de seguir els següents passos:

1. Es necessita una capsa de cartró, paper vegetal, cúter o tisores, compàs, la lent d'una lupa, pinzell i pintura negra, regle, un full blanc, una pistola de silicona i llapis.

2, 3, 4. Primer s'agafa la capsa de sabates el regle i un llapis. Es marca amb llapis la meitat de la capsa, primer els laterals i després la part inferior.

5, 6. Després amb el cúter es talla per la línia, quedant així la casa dividida en dues parts iguals.

7, 8. S'agafa una de les dues parts i es marca per la part de fora amb el regle un rectangle deixant els marges com es veu a la fotografia. Es talla amb el cúter.

9. A l'altra part de la capsa, amb el regle, es marca una creu des dels dos vèrtexs per així trobar el centre de la cara.

10, 11, 12. En un full blanc es marca amb llapis el diàmetre de la lent de la lupa.

13. Després, amb el llapis, es marquen tres punts qualssevol a sobre de la línia i es busquen les mediatrius dels punts amb el compàs, i així en creuar-se les mediatrius es trobarà el centre de la circumferència. Un cop trobat el centre es marca amb el compàs una circumferència 5 mil·límetres més petita i es talla aquesta última.

14. S'agafa la circumferència, es marca al centre de la capsa i es talla amb el cúter.

15. Es gira la capsa i per l'altre costat s'enganxa la lent de la lupa amb la pistola de silicona

16, 17, 18, 19. Mentre la silicona s’asseca, s'agafa l'altra part de la caixa on s'havia tallat el marc i es talla un d'igual que encaixi dintre la capsa i s'hi enganxa el paper vegetal.

20. Quan ja està tot fet es pinta tota la caixa per dintre amb pintura negra.

21. Finalment es col·loquen les dues parts de caixa sobre la tapa i si tot ha sortit bé es podran veure les imatges.